Els tres germans

Per els grans amants dels embarbussaments i desitjosos de nous reptes, avui presentem aquesta Rondalla contada per Rafael Mir, de Gràcia (Barcelona), l’any 1918, i recollida per Joan Amades. A veure qui la repeteix en veu alta i la treu a la primera!

Una vegada eren tres germans, colans, bufans, entrampolicans;

 varen anar de cacera, colera, bufera, entrampoliquera

i mataren un conill, colill, bufill, entrampoliquill;

el van portar a casa d’una noia, coloia, bufoia, entrampolicoia,

i li van dir:

-       Noia, coloia, bufoia, entrampolicoia, ens vols coure aquest conill, colill, bufill, entrampoliquill?

-       Si, nois, colois, bufois, entrampolicois; poseu-lo damunt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula, i quan hauré rentat els plats, colats, bufats, entrampolicats, us el faré  amb romesco, colesco, bufesco, entrampoliquesco.

Mentre la noia, coloia, bufoia, entrampolicoia, rentava els plats, colats, bufats, entrampolicats, va arribar el senyor gat, colat, bufat, entrampolicat;

va enfilar-se dalt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula;

se li va menjar el conill, colill, bufill, entrampoliquill.

Quan varen tornar els germans, colans, bufans, entrampolicans, li digueren:

-       Noia, culoia, bufoia, entrampolicoia, ens has cuit el conill, colill, bufill, entrampoliquill?

-       No, nois, colois, bufois, entrampolicois; mentre estava rentant els plats, colats, bufats, entrampolicats, ha vingut el gat, colat, bufat, entrampolicat i s’ha menjat el conill, colill, bufill, entrampoliquill, que havíeu deixat damunt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula.

Els germans, molt enfadats, colats, bufats, entrampolicats, perque no podien dinar, colar, bufar, entrampolicar, li varen ventar grossa surra, colurra, bufurra, entrampolicurra, i li van fer rostir el gat, colat, bufat, entrampolicat, i

vet aquí el conte acabat.

El català, mare de l'anglès, part II

Com dèiem ahir, els americans tot ho trastoquen. Per exemple: Del "vi" en diuen abella.Si dic "nou", entenen que no, i quan parlo de Lles, que dic que sí. Quin embolic!

Són tan beneïts que a una "fada" li duen pare, i si vas a la "moda", et contesten que ta mare.

Has d’anar amb l’oïda fina perquè per dir "sang" sembla que diguin blat, mentre que del "buc" ells n’hi diuen llibre.

Si dius, "ai, que caus"!, pensen que parles de vaques; si exclames,  “algú es mor”, entenen només que més.

Un "pet" per ells és un animal de companyia, però si dius que estàs "fart" et miren malament pensant que dius pet. I no vegis si crides, "foc!". Et prenen per un mal parlat i molt mal educat

I encara això no s’ha acabat. Si dius que estàs "suant", ells va i entenen que parles d’un cigne, encara que la teva pronunciació no la trobaran molt digne.

Si els preguntes, "cóm?", venen. No diguis que t’has donat un "cop" perquè et portaran una tassa. Obres la finestra de "bat a bat", que per a ells són rats penats. Si demanes "fil", pensaran que parles de sentir, Per ells, l’acer té "estil", i si dius "mil", serà que tens gana.

I encara no t’he dit que "nau" per ells és ara, i que quan se senten sorpresos, diuen “ou”.

Fet i fet,  pel que dèiem només començar: si demanes un "got de vi", es pensaran que una abella has caçat. Ben bé han tragirat tots els significats. Com deia aquell gal: Estan ben bojos, aquests americans!

Fer goig i els Goigs

Hi ha qui encara no em coneix prou i no sap que no em poden fer segons quines preguntes perquè enredem la troca i ja no hi ha qui m'aturi. Al comentari sobre els "goigs", si la expressió “fer goig” prové dels Goigs o ja existia abans, no puc contestar-ho amb exactitud, cosa que m’ha picat la curiositat i m’he posat a buscar sense parar. Pel que fa a la expressió “fer goig” té com a sinònims “fer bo de mirar”, “fer de bon veure”, “fer gràcia”. El sentit d’alegrar la vista, també el de produir plaer, provocar alegria a l’ànima, posar el cor content. El cas és que la paraula goig té un significat més general que aquell que serveix per expressar els misteris d'alegria de la Verge, origen dels "Goigs".

Per començar, la paraula goig ve del llatí, de gaudium, -ii, (tranquils, que us estalvio la declinació) amb el significat de “goig”, “alegria”, “satisfacció”, “gaubança”, “joia”. Terenci deia “lacrimare gaudio” (plorar d’alegria), i Ciceró, “gaudiis exultare” (exultant, ple a vessar d’alegria).

Deriva per tant també el verb gaudir amb significat de fruir, agradar, assaborir, plaure...

De fet en diferents idiomes s’ha conservat molt bé l’arrel llatina. Destacarem  que el grup AU del llatí pot conservar-se o devenir O en francès antic degut a la seva pronunciació.

- Castellà: Gozo. També es dóna aquest nom a les lloances a la Verge (Gozos).

- Gallec: Gozo.

- Francès: Plaisir però també jouissance, joyeux, del verb jouir. "Les mystères joyeux".

- Italià: Gioia.

- Anglès: Joy.

- Occità: Gòi

Hem vist que al segle XIV, en el català d’aquell temps, en deien goytxs.

I al parlar de l'occità, recullo un petit fragment molt conegut que Dante va incloure en aquest idioma a La Divina Comèdia i on surt la paraula "joi" i també "jausen" (de gaudio) sense ser referides amb sentit religiós. A l’arribar al Purgatori, Arnaut Danièl (un trobador occità del segle XII molt reconegut) apareix com un personatge fent penitència per luxúria. Al demanar-li el narrador per la seva identitat, Arnaut contesta en occità:  

Arnaut Danièl,
miniatura

Tan m'abellis vostre cortes deman,

qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.

Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;

consiros vei la passada folor,

 e vei jausen lo joi qu'esper, denan.

Ara vos prec, per aquella valor

que vos guida al som de l'escalina,

sovenha vos a temps de ma dolor!

(Purgatori XXVI)

Tant em plau la vostra cortès pregunta,

que ni puc ni vull de vos amagar-me.

Jo sóc Arnaut, qui plora i va cantant.

Pensatiu veig la passada follia,

i veig joiós la gaubança que algun dia espero.

Ara us prego, per aquell valor

que us guia al cim de l’escalinata,

que us recordeu en bona hora del meu dolor!

Això us passa per preguntar. A qui se li acut? Ai Senyor, aquestes criatures! I no prometo que aquest tema s'acabi aquí. No, no.



----------------------
Fonts: Google, diccionaris..., la xarxa en pes. 
http://lapeira.wordpress.com/2008/12/26/in-praise-of-occitania%E2%80%A6/