Us he tingut molt descuidats i no he
potinejat massa entre fogons ja fa molt de temps. Idees no falten i cada
dia em fa més i més gràcia això de muntar alguna cosa petiteta de cuina, però
anem a l’ aquí i a l’ara i us explico tot seguit el que he fet avui per dinar.
Abans de passar a la recepta diem una cosa
sobre com preparar els plats amb diversos ingredients.
Hi ha dues maneres de procedir: una d’elles
és coure cada cosa a banda i barrejar-ho tot al darrer moment. L’avantatge en
aquest cas és que es conserva molt bé el gust de cada ingredient.
L’altra –i és la d’avui- és anar afegint un
ingredient darrera l’altre, per ordre de cocció i provocant que es vagin
agafant els gustos de tot el que s’ha cuit abans. Com és lògic, porta més temps
perquè no pots tenir quatre focs en dansa sinó que has d’anar esperant que
quedi al seu punt un per passar al següent. La recepta d’avui, feta d’aquesta
manera, m’ha pres una mica més d’una hora, no arribava a l’hora i quart.
 |
No puc pujar fotografies, us heu de conformar
amb veure el filet de pobre abans de cuinar-lo |
Caçola de vedella amb
pebrots
(per 4 persones)
400 g de
bistec de pobre. Que no el tallin massa fi
4 pebrots
verds dels allargats
1 pebrot
vermell dels d’escalivada, gros i molsut
1 ceba grossa
250 cl.
aprox. de salsa de tomàquet
100 cl.
aprox. de brou suau
Un gotet de vi d’aigua de mar
4-5 alls
1 fulla de
llorer
1 branqueta
de farigola
Un polsim d’orenga,
o una branqueta no massa gran
oli d’oliva,
com mig got d’aigua
sal i pebre
Hi ha tres
ingredients que ja porten sal d’origen: el brou, la salsa de tomàquet i l’aigua
de mar. Per aquesta raó, l’únic que he salpebrat ha estat la vedella, un cop he
fet a trossos grans els bistecs. Partits per la meitat.
Agafo una
cassola una mica alta i de bona base i com que era d’acer, he posat a un foc
mig tirant a fluixet. Si hagués estat una de fang –m’agrada molt cuinar en cassoles
d’aquest material- el foc hagués estat baixet, el clàssic del xup-xup.
Poso tot l’oli
que s’escalfi i el primer que saltejo és la vedella salpebrada. Uns segons
perquè els talls són prims i després s’acaba de coure amb tota la resta. Mentre
es cou la carn, afegeixo els alls esclafats, sense pelar, “al gust de la mare”.
Segon.
Després de retirada la vedella, deixo els alls i afegeixo la ceba filetejada
fina i a la llarga. No només deixo que s’escaldi la ceba (això que en castellà
li diuen “pochar”) sinó que la rosteixo, tova i ben rosseta. Compte, s’ha d’anar
remenant perquè no es cremi ni la ceba ni menys encara els alls que amarguen i
fan malbé el menjar.
Un cop ceba
i alls al punt, afegeixo el pebrot vermell ben trossejat, primer perquè té la
carn molt més gruixuda que la del pebrot verd. Afegeixo un rajolí de brou
perquè no s’enganxi i s’estovi més. S’ha de vigilar y anar remenant.
Un cop s’estova
el pebrot vermell, li toca al verd també a trossets. Si fa falta, un altre
rajolí de brou. I ja és hora d’afegir la fulla de llorer, la branqueta de
farigola, i l’orenga, perquè deixin el seu gust a les verdures.
Quan el
pebrot verd està cuit per sobre, és hora d’afegir la carn i tot seguit una part
de la salsa de tomàquet i una part de l’aigua de mar (o aigua normal i s’haurà
de rectificar de sal, millor cap al final de la cocció).
No es tracta
de fer vedella amb salsa de tomàquet, per això no se’n posa massa.
Es va
remenant i quan va curt de salsa, s’afegeix la resta de tomàquet i d’aigua de
mar. La intenció és que mai hi hagi massa part líquida.
Cinc o sis minuts més i ja està a punt. La ceba de
la salsa ni es veurà, ha quedat pràcticament desfeta, donant-li molta suavitat
a la barreja. Es retiren les branquetes d’herbes i la fulla de llorer.
Un
suggeriment.
Com acompanyar la proteïna i les verdures amb carbohidrats és tan
important per mantenir l’àpat ben equilibrat, tenim diferents opcions però avui
us recomano una molt bona pels més petits de la casa.
Talleu la
carn a tires, com si fos per un plat xinès (es pot fer perfectament abans de
barrejar-la, un cop ja saltejada, amb les verdures). Bulliu espaguetis, la
pasta que trobo més adient per aquest plat, amb un punt de sal i d’oli d’oliva,
i ho serviu junt, la pasta amb aquesta recepta. Una versió diferent del que és
una bolonyesa.
Si es vol,
es pot afegir una miqueta de formatge ratllat, parmesà recomanable, però millor
passar de formatges perquè el plat ja és molt potent tant en aliment com de
gust.
Jo he optat
pel pa de pagès integral i amb nous. Una llesca primeta. La salsa –fosqueta- estava increïble. Una tassa d’ arròs també és un
acompanyament perfecte.
