dilluns, 28 de febrer de 2011

Barbarismes: ou ferrat

Qui no s'ha menjat mai un ou ferrat sucant un tros de pa dins del rovell? Segur que pràcticament tothom, tot i que de vegades, algú en digui erròniament "ou fregit", per semblança amb el castellà, i també "iema", en comptes de rovell.

Avui veurem uns altres exemples de barbarismes que hauríem de mirar d'evitar. Per tal de fer-ho més amè, us proposo posar-vos unes frases amb uns quants barbarismes pel tal que pogueu pensar quina seria la paraula correcte. El barbarisme apareixerà en cursiva.
Anem a començar:

El "plaç" per matricular-nos s'acaba demà. Si no ens afanyem no ens hi podrem apuntar.
Vam donar el "pèsam" als familiars del difunt.
Li haurem de canviar els "panyals" cada vegada que es faci pipí.
"Els gastos" de la comunitat són massa elevats. Ens haurem de queixar al president.
M'han regalat un "llavero" amb alarma i ja no perdré mai més les claus.
Quina pena! Aquell "lletrero" és nou i ja té una "grieta".

Espero que hi hagiu pensat una mica. En comptes de les paraules en cursiva anteriors, seria més correcte dir:

El termini per matricular-nos s'acaba demà.
Vam donar el condol als familiars del difunt.
Li haurem de canviar els bolquers
Les despeses de la comunitat són massa elevades.
M'han regalat un clauer.
Aquell cartell és nou i ja te una escletxa o badall.

Espero que hagiu après alguna paraula nova! Jo tampoc sabia que badall també volia dir escletxa. Fins a la propera!

diumenge, 27 de febrer de 2011

Per què no leipograma?

Fa dies vaig voler posar una paraula en català amb la seva corresponent explicació com a mostra a la meva pàgina de Facebook d' aquest projecte que avui ja és una realitat i que vam realitzar uns amics i jo.
Resulta ser que vaig  trobar com a paraula del dia en la web Rodamots "lipograma" i per deducció vaig pensar que seria un gràfic de greixos. Per "lipos"= greix en grec (d'on surt lipoma, lípids) i "grama" = gràfic (electrocardiograma, electroencefalograma, etc.). Vaig creure que era molt tècnica, molt evident i, per tant, poc curiosa. Avorrida. Malgrat totes aquestes reflexions que només em van prendre cosa d'un instant (tinc unes neurones workalcohòliques, dites altrament també ergomaniaques)(1), vaig consultar que deia i vaig trobar el següent:
lipograma  (m)
Text, com més llarg millor, en el qual falta deliberadament una lletra de l'alfabet. El seu grau de dificultat és directament proporcional a la freqüència d'aparició de la lletra absent en l'idioma del text.
   Una possibilitat poc practicada és la liponímia: escriure sense fer servir mai una paraula d'una manera deliberada. Joseph Conrad, per exemple, va voler escriure una novel·la d'amor sense escriure ni una sola vegada la paraula love.
[Etimologia — Integra els termes grecs leípo, 'mancat de', i grámma, 'lletra'.]
L'aparició de La disparition el 1969 és la fita més important de la història del lipograma. Un llavors desconegut Georges Perec transformava l'art lipogramàtic en un recurs literari de primera magnitud. Més enllà dels avatars argumentals, que també inclouen desaparicions, la veritable «desaparició» de la novel·la és la de la lletra més difícil de negligir en francès: la E. Perec, descendent d'hebreus desapareguts durant el nazisme, eleva el lipograma a la categoria de correlat tot expulsant la E de les més de tres-centes planes plenes de lletres de La disparition.
Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 347-348
Comprovada la diferència entre "lipo" i "leipo" en grec la reflexió és evident:

Mai podem donar per sabuda una cosa sense haver-la examinada amb deteniment abans...,
principi que podem aplicar absolutament a tot, des de les persones que creiem conèixer bé fins a la llei científica suposadament irrebatible.

De qualsevol manera, algú hauria d'haver marcat la diferència de l'arrel grega perquè lipo com a contracció de leipo segur que pot resultar divertit per un grec.
Eros y Psique



És com m'explicaven a gramàtica ja, abans de començar la carrera (psicologia). No és el mateix dir psicologia que sicologia. La primera és l'estudi de la "psique", personatge mitològic i l'ànima antigament (2); per derivació, la ment humana. Mentre que "sicologia" és l'estudi de les figues.... Sí!! Del grec també. Per exemple: sikomorea, arbre sicòmor, semblant a la figuera i al mateix temps a la morera. Syko=figa, Morea=morera.

Un sicomor

Evidentment, Psique -amb tota la evolució posterior- i els sicomors no són la mateixa cosa. Encara que podria ser una proposta per fer una història que els tingués de protagonistes. Això sí.






(1) No sempre em prengueu al peu de la lletra. Tinc un "jenesaisquoi" que em fa ser meitat irònica i meitat entremaliada i m'agrada jugar amb els mots. Que jo sàpiga, de "neurones ergomaniaques" en posseeixo l'autoria indiscutible. Extensiu al sinònim "neurones workalcohòliques".
(2)  Un altre dia podem parlar de com la bella Psique va donar peu a que el seu nom fos sinònim d’ ànima)


divendres, 25 de febrer de 2011

Tancat i Barrat

Fia dis qu passava pl quiosc d l‘Antònia. Smpr ds d ja fia una stmana l trobava tancat i barrat. “Qu strany!”, m dia  prguntant-m qu li hauria passat. M’agradava aqull vll lloc qu havia stat d la sva família ds d comnçamnts dl sgl XX i on actualmnt podis alhora prndr un caftó i llgir l diari o la rvista qu acabavs d comprar o fins i tot fulljar l llibr. n sabia d’scollir llibrs l’Antònia, pocs, variats pr tots ls gustos, i bons.
Ningú sabia n l barri qu podia havr passat i on parava l’Antònia. Clar qu lla vivia a ls afors, n mig dl bosc, ntr ls arbres, n una antiga casa qu havia stat una ptita masia lluny d tot arru. Molt ptitona. n pl contact amb la natura, sns tlfon ni tlvisió, apart dl mòbil d la fina qu no contstava.
n tot aqust tmps tampoc havím vist al su marit qu ra qui s’ncarrgava d portar amunt i avall ls ncàrrcs i l qu calgus. Tamb s crt qu l barri ra com nou amb tanta gnt qu havia anat vnint d Barclona. ls pixapins no s fitxn n rs, smpre amb prsss.
Va sr un divndrs 13 d maig. Vam sabr qu havin trobat morta l’Antònia a casa sva amb una dstral nsorrada al cap. Dl Csc, l marit no s’n sabia rs.
Jo vaig rcordar l qu dia sovint. “Algun dia haig d’anar a fr submarinism dl bo”, i smpr sospirava pr anar a visitar llocs com l mar Roig i ls Maldivs.
---------
Relat inspirat per la expressió "tancat i barrat" i els lipogrames. Ja en parlarem en un altre moment.

dijous, 24 de febrer de 2011

Refranys català-anglès

Vaig a començar a escriure sobre una idea que ja tenia i que han assenyalat a les observacions dels refranys de l'Anna.

Entre tots podríem començar a descobrir equivalències entre refranys catalans i refranys anglesos.
A mi em ve el cap:

Ploure a bots i barrals - It's raining cats and dogs

Si ho he escrit malament, corregiu-me si us plau, que el meu nivell d'anglès no és excessivament alt.
Vinga, aniveu-vos a publicar-ne més.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Un mot havent dinat

Què és un palíndrom? De fet no és una paraula que qualsevol castellanoparlant no entengui el seu significat. Pràcticament la paraula és la mateixa en les dues llengües. “Palíndromo”. Les seves arrels gregues són inconfusibles.

Un palíndrom és una paraula o frase que es llegeix igual de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, com «anilina» —on l'eix de simetria és a la lletra L—, «Anna» —on l'eix és entre les dues N— o les frases «Català a l'atac» o «Tira'm anís a la sina, marit».
En anglès trobem exemples així de curiosos:  
 “Able was I ere I saw Elba” = Abans era capaç de veure Elba. I
“Lewd did I live & evil I did dwel.” = Lasciu vaig viure y en el mal jo he sojornat.
Algunes persones han exercitat i refinat el palíndrom fins a composar versos on cada paraula roman igual tant llegida del dret com del revés com per exemple el William Camden.

Però un de ben complicat, molt antic, localitzat a diferents indrets d'Europa  és aquest quadrat palindròmic llatí que es va trobar en una paret romana a Cirencester (Anglaterra) i també a Pompeia:

S A T O R
A R E P O
T E N E T
O P E R A
R O T A S


Es podria traduir de la següent manera: “Arepo, el sembrador, sosté amb cura les rodes”.
En realitat aquest quadrat amaga un altre missatge. Combinant totes les lletres tenim una creu on llegim PATER NOSTER dos cops, un en sentit vertical i l'altre en horitzontal.
En sobren quatre lletres: Dues A i dues O. Si es posen a les extremitats de la creu representen l’Alfa i l’Omega, el començament i el final.
Encara que hi ha qui suggereix que aquest símbol és d’origen jueu basant-se amb la data d’erupció del volcà que va destruir Pompeia (cap a l’any 79 de la nostra era), el triple simbolisme cristià (la creu, la oració i la citació) sembla refutar-ho. A més a més, las lletres del quadrat poden  ser reorganitzades de forma que digui
Oro Te, Pater; oro Te, Pater; sanas = Et prego Senyor. et prego a Tu, Aquell qui guareix”
D’aquesta manera el palíndrom que ara ha esdevingut només un joc, va tenir un començament molt seriós. Com succeeix amb el símbol del peix (un acròstic: del grec ichthys, “peix,”) que presenta les primeres lletres de les paraules gregues per Jesucrist, el quadrat pot haver estat utilitzat per identificar als companys cristians en els temps de les primeres persecucions.
A una data tan propera com és en el segle XIX, aquest quadrat es gravava en amulets i encanteris i es dipositava al damunt de dones prenyades per tal d’assegurar un bon part.
Qui ho hagués dit!
Fonts: Enciclopèdia Britànica pel text.
La web del Templo de Salomón per les imatges.

Rosetes o Crispetes?

Qui se’n recorda que antigament les populars crispetes, obligat complement quan anem al cinema, es deien rosetes?
Rosetes, un mot que està vigent, no oblidat, en els diccionaris. Una paraula que resulta molt més catalana que la penosa crispetes, un anglicisme mal entès. Prové del mot “crisp” que significa cruixent. Molt més aplicable, per exemple, a l’arròs inflat. Precisament hi ha una coneguda marca de cereals que es diu Krispies i si ens fixem es tracta d’arròs.
Altrament, el mot “roseta” ve de la forma que pren el blat de moro quan es torra, com petites roses blanques de neu espurnejades d'or del seu calce, i l’arrel de la paraula és llatina, la nostra llengua mare.
De lluny m’arriben els records d’estar asseguda a la cuina antiga de Sants, al costat del vell forn de carbó, esgranant les panotxes esperant el moment en que la meva mare les torraria amb la paella grossa de ferro colat. En tenia la mà trencada la meva mare. “Anem a fer rosetes?” Anem.
Rosetes si us plau.

Barbarismes. Sovint pensem que la paraula és correcta...



Però, què són els barbarismes? Doncs, quan es considera que la incorporació d'un mot d'una llengua estrangera no és necessària (perquè ja existeix algun mot tradicional català per designar el concepte) es parla de barbarisme. Per exemple: "bueno" (en lloc de d'acord o de ), "container" (en comptes de contenidor), etc. Els barbarismes, per tant, són mots o expressions forasters, fets servir impròpiament o innecessàriament. En definitiva, són faltes, incorreccions, vicis comesos contra la puresa de la llengua.

Recordem que una llengua és sempre viva, que evoluciona amb el pas del temps, de les influències social, geogràfiques, polítiques, etc. Sovint doncs, paraules d'altres llengües s'han finalment incorporat com a bones dins de la catalana, com podria ser el mot "handicap".

Tornant als barbarismes, molts de nosaltres, en diem sense saber-ho, o en diem essent-ne conscients simplement perquè no coneixem la paraula que hem de fer servir en comptes del barbarisme.

Us posaré alguns exemples, alguns dels quals segurament veureu claríssimament que són barbarismes i d'altres potser no.

Per exemple: no es pot "aclarar" un comentari, sinó que s'ha d'aclarir". Podem envernissar una figura, però en cap cas la podem "barnissar".

Anem ara a veure algunes paraules incorrectes que potser no us ho semblaran tant:

No "atravessem" el carrer, sinó que el travessem. El verb és travessar.
En comptes d'"aplaçar" una reunió, el que hem de fer és ajornar-la. El verb és ajornar.
La paraula "curva" no existeix en català, podem dir revolt en una carretera, o corba si estem parlant d'una línia. Malgrat que la paraula corba es pot usar en diferents significats, tampoc hi entrarem ara.
Com es diu una persona natural del Brasil? Doncs brasiler, però en cap cas "brasileny".
De vegades també diem que se'ns ha trencat la "bisagra" de la finestra, en comptes de dir la frontissa de la finestra.

Com aquests, hi ha molts més exemples. Espero que n'hagiu après algun de nou. Però, tant si n'heu après de nous, com si no, no patiu, que n'aniré publicant i ben segur que en podrem apendre de nous tots plegats.

dilluns, 21 de febrer de 2011

El català es parla a Anglaterra també...

Potser us interessa saber perquè un anglès s'interessi tant al català i com ve a participar en un blog com aquest ...

L'any 1968, a l'edat de 17 anys, mentre estudiava el castellà a l'escola, vaig fer part d'un grup d'estudiants que va fer un curset d'espanyol a la universitat de Barcelona. Ja sabia l'existència del català, i m'hi interessava perquè la meva àvia, que era del nord d'Escòcia, tenia el gaèlic com a idioma matern, i m'han fascinat els idiomes regionals des que era petit. A Barcelona el nostre professor ens va posar en contacte amb un grup de estudiants locals, amb la idea que practiquéssim l'espanyol amb ells. Un d'ells em va ensenyar a dir "tinc cinc dits a la mà" i "tinc tanta sang que a les cinc tinc son". Aquella nit, tornant a l'hotel en un taxi, jo vaig esmentar el conductor que havia après un parell de frases en català - "Er catalán no e' güeno!" va grunyir com a resposta, però jo ja estava enganxat.

En aquella època tota evidència pública del català es suprimia però l'endemà vaig trobar una llibreria petita darrere de la catedral on venien llibres en català; vaig comprar un llibret amb el títol "El Català en Vint Lliçons". La veritat és que no em va servir per a molt, ja que estava escrit enterament en català i no n'entendía molt; així és que en aquella altura els meus estudis de català no van progressar massa i em vaig dedicar als meus estudis regulars.

A continuació, vaig fer les coses que fan tots els joves conscients dels seus deures; vaig acabar la carrera, em vaig casar, em vaig posar a treballar en un treball en què em servien els idiomes que havia après, i la meva dona va tenir tres fills (i tinc tots els motius per suposar que jo en sóc el pare). Als deu anys, més o menys, de la meva visita a Barcelona, vaig trobar "Teach Yourself Catalan" - un curs de català escrit en anglès - en una llibreria al davant a la meva oficina!!
Em vaig posar a estudiar àvidament però com érem una família de cinc persones - incloent tres nens menors de 8 anys i una dona incapaç de callar més de 3 minuts seguits - vivint en una casa petita - l'únic lloc on podia estudiar en pau era al vàter Així és que em tancava al w.c. durant un parell d'hores al dia a estudiar el català. Com és de suposar, no és el lloc més apte a l'exercici d'activitats acadèmiques però vaig poder perseverar durant més d'un any. En aquella època no hi havia xarxa i tampoc venien molts catalans a visitar el poble petit del sud-est d'Anglaterra en què vivíem, així que els meus estudis mai van passar a ser més que un interès acadèmic, un "hobby".

Després van passar dues coses: vaig anar de vacances a Mallorca i vaig descobrir que, si et tracten bé si ets estranger que parla castellà, quan parles una mica de català (es mallorquí, o "es parlar salat" que deien ells), et tracten com un rei! I llavors vaig començar a utilitzar el català en el meu treball a l'aeroport de Gatwick amb els passatgers que arribaven de Barcelona - no era molt - només per saludar i passar una estona - però les reaccions que provocava van encoratjar encara més el meu interès.

Fa cosa d'un any o així, vaig conèixer l'Anna en un fòrum (Yahoo Respostes) i, com a conseqüència, la Isabel i la Marta, a més de diversos altres individus que em cauen simpàtics i interessants. No hi ha dubte que en aquest temps he après més català que en els 40 anys precedents, i els agraeixo moltíssim l'ajuda que em donen, i l'oportunitat de participar en aquest bloc.

L'any passat vaig tornar a Barcelona per primera vegada des del meu primer viatge de fa 42 anys - el primer que vaig fer va ser buscar la llibreria on havia trobat "El Català en Vint Lliçons", però havia desaparegut. No obstant això, he pogut confirmar que el llibre encara es pot comprar!!








Una petita presentació

Una breu presentació abans que l’Anna inauguri oficialment aquest blog que tanta il·lusió ens fa als quatre creadors que ja ens anirem presentant poc a poc.
Com que no tenim res millor a fer (?) els quatre compartim un grupet tancat de jugadors online a la xarxa. Tres senyores i un senyor. I resulta ser que el senyor és britànic encara que ell diu que ha sortit una mica fora del perfil típicament anglès. No ho sé pas, jo.
Un bon dia, la setmana passada, el Graham va tenir un dubte per culpa d’un personatge, una gavatxa molt suí generis que igual aportarà alguna col·laboració en aquest blog. La concordança entre el participi passat i el complement directe, cosa que no ocorre en castellà però sí en francès. “Les he rebudes”, va escriure madame Minette.  I es va desfermar la tempesta gramatical espurnejada pel bon humor que predomina en el grup.
Entre ell, en Graham, i jo, que sóc del temps del dictador i no ensenyaven pas català a l’escola, varem creuar preguntes amb el “jovent”, tot i fent comparances entre el francès, l’anglès..., tot molt divertit i informatiu.
Així va néixer la idea del bloc. Amb propòsit de parlar d’endevinalles, refranys, dites, dubtes gramaticals, embarbussaments, història del català i la seva gent, costums, receptes i, per què no?, una mica d' escrits creatius, de ficció. Tot en català. Un bloc amable, divertit i rigorós al mateix temps.
Ja ho va dir Steven Spielberg, l’esbarjo no ha de ser pas sinònim de mala qualitat. Esperem trobar qui ens llegeixi i es diverteixi tant com pensem fer-ho nosaltres.
Siguin benvinguts a casa seva.