dimecres, 23 de febrer del 2011

Rosetes o Crispetes?

Qui se’n recorda que antigament les populars crispetes, obligat complement quan anem al cinema, es deien rosetes?
Rosetes, un mot que està vigent, no oblidat, en els diccionaris. Una paraula que resulta molt més catalana que la penosa crispetes, un anglicisme mal entès. Prové del mot “crisp” que significa cruixent. Molt més aplicable, per exemple, a l’arròs inflat. Precisament hi ha una coneguda marca de cereals que es diu Krispies i si ens fixem es tracta d’arròs.
Altrament, el mot “roseta” ve de la forma que pren el blat de moro quan es torra, com petites roses blanques de neu espurnejades d'or del seu calce, i l’arrel de la paraula és llatina, la nostra llengua mare.
De lluny m’arriben els records d’estar asseguda a la cuina antiga de Sants, al costat del vell forn de carbó, esgranant les panotxes esperant el moment en que la meva mare les torraria amb la paella grossa de ferro colat. En tenia la mà trencada la meva mare. “Anem a fer rosetes?” Anem.
Rosetes si us plau.

10 comentaris:

  1. L'única vegada que la meva mare va intentar fer rosetes de blat de moro ("popcorn" que diem nosaltres) va sortir un desastre total, "Crisp" (cruixent) seria un mot molt més adequat que "popcorn" o rosetes per descriure les partícules carbonitzades que van emergir de la paella ...

    ResponElimina
  2. jejejeje!!!! Doncs Graham, és ben fàcil... quan ho has vist fer a la mare un munt de cops.
    Fa anys que no compro els grans i faig jo mateixa les rosetes però sempre m'han quedat força bé. Vaig aprendre cuina per osmosi, passant-me hores mirant còm cuinava i ajudant-la esgranant pèsols, fabes, magranes...

    ResponElimina
  3. Jo també tinc aquests records, ja no amb un forn de carbó sino de gas,però la mare en feia i éren molt bones. :) Ara la gent ja tenim el costum de fer-les al microones.Com seran les rosetes del segle vinent?

    ResponElimina
  4. Doncs de nen, l'única cosa que jo vaig aprendre per osmosi en la cuina estant la meva mamà allí va ser el parador de la sortida d'incendis!!! Ara si sóc sincer, per cuinar el menjar bàsic anglesa (i ja saps que la cuina anglesa sol ser molt bàsica), la meva mamà és una deessa culinària, però fa anys que ja no s'atreveix a intentar gens diferent o especial. Va ser per això que jo mateix vaig aprendre a cuinar per poder gaudir una dieta una miqueta més variada..

    ResponElimina
  5. Jo també menjava rossetes a casa quan era petita.
    Les feiem en una cassola, possant-hi una mica d'oli, després els grans i tot ben tapat als fogons. Al cap d'uns minuts, sentiem el soroll i les rosetes ja estaven obertes. Després hi afegien sal... tot i que jo agafava un altre bol i hi afegia sucre.
    Graham: deu ser que la teva mare no hi posava oli d'oliva...

    ResponElimina
  6. Doncs, Marta, oli d'oliva sí que en tenia, però com tota mare bona a Anglaterra en els anys 50, ho feia servir exclusivament per ficar-nos a les orelles per buidar-nos la cera; en aquella època tampoc hi havia oli vegetal i a Anglaterra fins als anys 60 gairebé totes les mestresses de casa cuinaven amb llard o greix de porc (algunes crec que utilitzaven la cera d'orella també, però gràcies a Déu, la meva mamà, no). Fins i tot avui l'oli d'oliva costa una dinerada i gairebé tots cuinem amb oli vegetal

    ResponElimina
  7. jajaja sempre em fas riure Graham.La meva sogra segueix cuinant amb llard i mantega.L´oli d´oliva el fa servir pel pa amb tomàquet, que adora després de que la seva jove li fes tastar amb el pernil salat :).Les crispetes les fa al microones :)

    ResponElimina
  8. Rosetes es una muy bonita palabra que, además, por lo que explicas, tiene sentido en este caso; pero el castellano "palomitas", aún siendo bonita palabra también...¿a qué responde? Siempre ha sido un misterio para mí.

    Ahora que, eso sí, me chiflan, tanto si las llamamos rosetes como palomitas.

    ¡Uf, me ha dado hambre!

    Voy a merendar algo sin gluten (cosas de la Celiaquía).

    Hasta otra y... Bon profit!

    ResponElimina
  9. Jo encara les faig, quant estic a casa, això que es un diumenge avorrit, doncs poso una pel.licula i d'acompanyament crispetes... jo també li deia rosetes.

    ResponElimina
  10. Al País Valencià sempre s'ha dit "rosetes" o "roses", o fins i tot "mongetes", tot i que al Principat les "mongetes" són les nostres "bajoques". :-) AIxò, sí, crispetes no ho hem dit mai!

    ResponElimina