divendres, 12 d’agost de 2011

Pobres animals!



Doncs sí, pobrissons animals! Sempre se les carreguen quan es tracta de dir-nos coses amables l'uns als altres. Uns quants exemples:


Ser un lluç / Ser un tros de lluç. Ara no es diu tant com abans. És el mateix que dir: Ser un ruc / Ser un tros de ruc, o el mateix referit a l'ase. Tros d'ase!!!  "Mira que n'arribes a ser de lluç!".


Fer la mona. "Deixa de fer la mona!".
Equival a dir fer el ridícul.


"Quin gat que has agafat!": Doncs no estic admirant un nou gat que m'ha portat el marit, no. És com dir-li, "quina mona que portes!".
Agafar el gat /agafar una mona.


En la mateixa línia: "Aquest tros d'ase del Santi està escorxant el gat ara!"... No, no patiu pel gat, és el mateix que dir: "Aquest tros de ruc del Santi està dormint la mona ara!".


Donar peix al gat: Afavorir enraonies o murmuracions.


Ser un orgue de gats / Ser una colla de gats = Ser una olla de cargols / Ser una olla de grills.
Ha quedat clar? Vol dir fer guirigall, no tenir ordre ni concert.
Encara que no sé que hi pinten aquí els cargols perquè aquests no fan soroll. O és que no tinc la oïda fina?


"Nen, fill meu! Sempre fas el mateix, com el gos d'en Puig, que quan el crides fuig!"
Fer com el gos d'en Puig, que quan el crides fuig és pels desobedients i que van a la seva.

Un altre: "Va Laia! No facis com el cavall d'en Patroc, que corre molt i avança poc".  La nena fa veure que fa moltes coses, que no para, però, de fet, no fa res.


I sabíeu que un sinònim per l'expressió "fer el negoci d'en Robert amb les cabres" és, "perdre bous i esquelles"?


"Aquest Santi és més curt que una cua de conill!". No li estic dient maco al Santi, més aviat que és curt de gambals.


Confondre els ous amb els cargols, què pot voler dir? Doncs s'entén prou bé, és no saber de què va una cosa, no tenir idees clares.




Un parell de frases fetes una mica escatològiques:

Fer com els burros els pets: Fer amb facilitat una cosa, fer a dojo.

Mudar l'aigua al canari: Orinar



I per acabar avui, algunes expressions ben curioses:

"Carmeta, bonica. Què estàs al cel de les oques?".
Estar al cel de les oques: Estar a la lluna, badar.


"Calla ja, Quimet! Ves on canta la sardina!"
Ves on canta la sardina: Desentendre's d'una persona, rebutjar-la, no fer-li cas.


"Ai Pilar! Aquests nens! Sempre igual. Van a l'aranya i l'estiracabells ni que sigui per un llapis."
Anar a l'aranya i l'estiracabells: Disputar-se alguna cosa.


"El Ramon sempre fent explicacions de gall dindi!". 
Fer una explicació de gall dindi?
Embarbussar-se, barbotejar, parlar a sotragades.


Què bèsties!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada