dilluns, 21 de febrer de 2011

Una petita presentació

Una breu presentació abans que l’Anna inauguri oficialment aquest blog que tanta il·lusió ens fa als quatre creadors que ja ens anirem presentant poc a poc.
Com que no tenim res millor a fer (?) els quatre compartim un grupet tancat de jugadors online a la xarxa. Tres senyores i un senyor. I resulta ser que el senyor és britànic encara que ell diu que ha sortit una mica fora del perfil típicament anglès. No ho sé pas, jo.
Un bon dia, la setmana passada, el Graham va tenir un dubte per culpa d’un personatge, una gavatxa molt suí generis que igual aportarà alguna col·laboració en aquest blog. La concordança entre el participi passat i el complement directe, cosa que no ocorre en castellà però sí en francès. “Les he rebudes”, va escriure madame Minette.  I es va desfermar la tempesta gramatical espurnejada pel bon humor que predomina en el grup.
Entre ell, en Graham, i jo, que sóc del temps del dictador i no ensenyaven pas català a l’escola, varem creuar preguntes amb el “jovent”, tot i fent comparances entre el francès, l’anglès..., tot molt divertit i informatiu.
Així va néixer la idea del bloc. Amb propòsit de parlar d’endevinalles, refranys, dites, dubtes gramaticals, embarbussaments, història del català i la seva gent, costums, receptes i, per què no?, una mica d' escrits creatius, de ficció. Tot en català. Un bloc amable, divertit i rigorós al mateix temps.
Ja ho va dir Steven Spielberg, l’esbarjo no ha de ser pas sinònim de mala qualitat. Esperem trobar qui ens llegeixi i es diverteixi tant com pensem fer-ho nosaltres.
Siguin benvinguts a casa seva.

8 comentaris:

  1. . Isabel té raó - crec que en molts aspectes sóc un "anglès equivocat" - però, hi ha moments, com aquest, quan sóc un britànic típic, o sigui, en els moments importants, que requereixen paraules sàvies i inoblidables, no m 'ocorre res per dir ... excepte "Nice introduction, Isabel"

    ResponElimina
  2. En Graham de típic britànic crec que té ben poc jejeje.No diuen que als britànics no els van massa bé els idiomes? Amb en Graham us asseguro que el tòpic es trenca

    ResponElimina
  3. Doncs si, moltes ganes d'intercanviar coneixements i passar una bona estona.

    Per altra banda, sóc nova en això de fer servir les noves tecnologies, així que serà també un altre repte.

    ResponElimina
  4. ¡Caray! Ana y tú es que (afortunadamente) no paráis de crear online, jejeje.

    Es realmente interesante ver a todo un señor británico escribiendo en catalán arropado por dos bellas damas nativas de Cataluña.

    ¡Enhorabuena por la iniciativa! Os deseo mucha creatividad, momentos de diversión y que escribáis mucho para que lo podamos disfrutar también los lectores, incluso los que entendemos así así el catalán, pero lo disfrutamos a pesar de nuestras limitaciones.

    Un fuerte abrazo a los tres.

    ResponElimina
  5. Ei Jose, moltes gràcies per la teva visita!!!!! (un abrazo para ti también :) )

    ResponElimina
  6. ¡Oh-oh! Pido perdón a Marta.

    Creí erróneamente que el blog lo llevábais sólo entre Anna, Graham y tú, Isabel; pero me he patinado muchísimo.

    Así pues, mejor para Graham, que es bendito entre TRES preciosas damas catalanas...¡ Toma ya, la envidia que me da eso!

    Extiendo mis buenos deseos y mi enhorabuena a los cuatro, Marta incluida, por supuesto.

    Ay que ver, con la manía que le tengo al Facebook, pero qué buena gente hay también allí y qué buenos resultados ha dado en este caso concreto esa red social, que se me ha atragantado cada vez que he parado en ella (pero no por culpa de ninguno de vosotros y vosotras, eso sí).

    Saludos muy cordiales.

    ResponElimina
  7. No et preocupis Jose, cap problema, es veu clarament que no ho has fet expressament :) Petons a Cracòvia!Muaks!

    ResponElimina
  8. Hola a tothom! I si la idea la vaig donag jo, peg què no m'heu convidat a gues, galifagdeus? Pallussos i gamagussos, mon Dieu!

    ResponElimina