Mots pel primer relat del diccionari: Lletra A

Ja he explicat el que vull fer, el que ja he començat a fer, des d’avui mateix. Llegir cada dia unes paraules del diccionari, paraules que em resultin noves, i també frases fetes, girs desconeguts, per ampliar el meu vocabulari. Amb elles, construir un relat breu, un de molt breu o un micro. Tot està explicat a l’altre bloc, l’Àgora, en aquest parell d’entrades:

Mercè Rodoreda, els antecedents, el perquè.

Cómo leer un diccionario y no morir en el intento, el meu d'exercici i la proposta si us voleu afegir.

Bé. Avui no em donarà temps d’acabar el relat però no deixo d’afegir les paraules recollides, cosa que he fet només engegar l’ordinador. Qui vulgui construir el seu de relat, endavant! Recordeu: ha de ser breu, que tingui sentit i emprant tota aquesta llista de paraules que, sistemàticament, aniran per ordre alfabètic.

Comencem (si un sinònim també va amb majúscules és perquè la paraula em resulta nova. Alguns cops, com en el primer mot, no és que no conegués la paraula, però no recordo haver-lo vist en aquest sentit i no el faig servir):

• ABAIXAR-SE: Humiliar-se. Sinònims: AGEMOLIR-SE, ajupir-se.
• ABALISAR. Senyalar un indret amb balises.
• ABALTIR-SE: Ensopir-se, anar quedant sense ànim.
  Exemple: la pel·lícula era tan avorrida que m’he abaltit.
  Per formes del present, es conjuga com servir, ex. servEIX, s’abaltEIX.
• ABASSEGAR: Acaparar coses que els altres també volen o necessiten.
  Absorbir tota l’atenció o l’energia d’algú.
  Ex.: la qüestió de l’herència l’abassega.
  La conjugació: La G es converteix en GU davant E i I, com a jugar.
• ABASTAMENT: Provisió d’articles de primera necessitat, en especial queviures.
  Ex.: la neu dificulta l’abastament dels pobles més allunyats.
• ABASTAR: Aconseguir agafar una cosa distant.
  Pot ser abastir pomes de l’arbre o abastar la ciutat d’aigua. Això com a verb transitiu.
  Com verb intransitiu: Ser prou gran, prou alt o tenir prou capacitat per arribar a algú o a alguna cosa:
  Ex. No abasto a entendre els teus arguments.
• ABELLIR: Com a verb intransitiu: Sentir el desig de fer o posseir una cosa.
  Com a verb pronominal: Avenir-se o cedir a fer una cosa voluntàriament.
  Ex.: l’àvia s’abelleix a totes les exigències dels seus néts. Al present es conjuga com el verb servir, servEIX, abellEIX.

A veure que podem fer per posar tots aquests mots en el mateix relat i donar-li sentit unitari. Fàcil no és, no. Aquesta és la gràcia. De passada de practicar nous mots, exercitem la nostra capacitat creativa.