diumenge, 27 de febrer del 2011

Per què no leipograma?

Fa dies vaig voler posar una paraula en català amb la seva corresponent explicació com a mostra a la meva pàgina de Facebook d' aquest projecte que avui ja és una realitat i que vam realitzar uns amics i jo.
Resulta ser que vaig  trobar com a paraula del dia en la web Rodamots "lipograma" i per deducció vaig pensar que seria un gràfic de greixos. Per "lipos"= greix en grec (d'on surt lipoma, lípids) i "grama" = gràfic (electrocardiograma, electroencefalograma, etc.). Vaig creure que era molt tècnica, molt evident i, per tant, poc curiosa. Avorrida. Malgrat totes aquestes reflexions que només em van prendre cosa d'un instant (tinc unes neurones workalcohòliques, dites altrament també ergomaniaques)(1), vaig consultar que deia i vaig trobar el següent:
lipograma  (m)
Text, com més llarg millor, en el qual falta deliberadament una lletra de l'alfabet. El seu grau de dificultat és directament proporcional a la freqüència d'aparició de la lletra absent en l'idioma del text.
   Una possibilitat poc practicada és la liponímia: escriure sense fer servir mai una paraula d'una manera deliberada. Joseph Conrad, per exemple, va voler escriure una novel·la d'amor sense escriure ni una sola vegada la paraula love.
[Etimologia — Integra els termes grecs leípo, 'mancat de', i grámma, 'lletra'.]
L'aparició de La disparition el 1969 és la fita més important de la història del lipograma. Un llavors desconegut Georges Perec transformava l'art lipogramàtic en un recurs literari de primera magnitud. Més enllà dels avatars argumentals, que també inclouen desaparicions, la veritable «desaparició» de la novel·la és la de la lletra més difícil de negligir en francès: la E. Perec, descendent d'hebreus desapareguts durant el nazisme, eleva el lipograma a la categoria de correlat tot expulsant la E de les més de tres-centes planes plenes de lletres de La disparition.
Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 347-348
Comprovada la diferència entre "lipo" i "leipo" en grec la reflexió és evident:

Mai podem donar per sabuda una cosa sense haver-la examinada amb deteniment abans...,
principi que podem aplicar absolutament a tot, des de les persones que creiem conèixer bé fins a la llei científica suposadament irrebatible.

De qualsevol manera, algú hauria d'haver marcat la diferència de l'arrel grega perquè lipo com a contracció de leipo segur que pot resultar divertit per un grec.
Eros y Psique



És com m'explicaven a gramàtica ja, abans de començar la carrera (psicologia). No és el mateix dir psicologia que sicologia. La primera és l'estudi de la "psique", personatge mitològic i l'ànima antigament (2); per derivació, la ment humana. Mentre que "sicologia" és l'estudi de les figues.... Sí!! Del grec també. Per exemple: sikomorea, arbre sicòmor, semblant a la figuera i al mateix temps a la morera. Syko=figa, Morea=morera.

Un sicomor

Evidentment, Psique -amb tota la evolució posterior- i els sicomors no són la mateixa cosa. Encara que podria ser una proposta per fer una història que els tingués de protagonistes. Això sí.






(1) No sempre em prengueu al peu de la lletra. Tinc un "jenesaisquoi" que em fa ser meitat irònica i meitat entremaliada i m'agrada jugar amb els mots. Que jo sàpiga, de "neurones ergomaniaques" en posseeixo l'autoria indiscutible. Extensiu al sinònim "neurones workalcohòliques".
(2)  Un altre dia podem parlar de com la bella Psique va donar peu a que el seu nom fos sinònim d’ ànima)


7 comentaris:

  1. Interessant article Isabel.En trobem molts de lipogrames però un que vaig llegir es tracta d'un conte breu de Miquel Martí i Pol, publicat en un volum de bibliòfil anomenat "En defensa de la lletra" (Miquel Plana; Olot, 1990) . Martí i Pol hi defensa la lletra P amb un conte que comença: "Finalment vaig descobrir que l'astúcia de l'enemic consistia a no donar mai la cara" i acaba: "Ho torno a dir amb tots els cinc sentits: que es faci ben refotre!". El seu text és un lipograma de P absent.

    ResponElimina
  2. Quarta temptativa - a veure si aquesta vegada arribo a publicar-ho sense errors ...
    Isabel, el teu escrit m'ha fascinat des de dos punts de vista:
    el primer, el que sembre ser un concepte que la mateixa paraula "lipograma" també és "l (e) ipograma de la seva pròpia compte. En efecte, en anglès les transcripcions del grec solen seguir exactament l'ortografia del vocable grec, i una paraula com λείπω - (que significa haver sortit, i per extensió, faltar) normalment s'escriuria normalment "leipō" en les transcripcions angleses, i això donaria lloc a la forma teòrica "leipogram" en anglès; tot i això en anglès també s'escriu "lipogram" i no "leipogram". És que opino que l'explicació de la desaparició de la "e" és més prosaica. Segons les meves investigacions, el concepte del lipograma - o millor dit, l'ús de la paraula "lipograma/lipogram" per descriure el fenomen - és relativament modern i data dels anys 1920 a Espanya i des dels anys 1930 a Anglaterra. En aquella alçada, ja regia la pronunciació moderna en grec, així que les vocals ι, υ, η, i el diftong ει es pronunciaven exactament igual, és a dir, com la "i" espanyola. És possible - fins i tot probable - que si la paraula va entrar al volcabulario europeu per via de l'espanyol - idioma molt més fonètic que el grec mateix - que l'ortografia amb "i" en comptes de "ei" sigui la més lògica i normal. És clar, aquesta és només la meva pròpia teoria ....

    El segon punt que m'ha captat l'atenció és la paraula "workalcohòlic" que has donat com a traducció de "ergomaniac", (paraula que m'agrada motlíssim!). "Workalcohòlic" és un anglicisme obvi - excepte que no ho és! Primer, en anglès diem "workaholic" i no "workalchoholic", segon, la paraula "workaholic" és exlusivamente substantiu i no s'utilitza mai com adjectiu. M'he posat a pensar quants anglicismes es fan servir en altres idiomes - incloent el castellà i el català - que no són anglicismes de veritat, o perquè tenen una forma diferent a la paraula original en anglès, o perquè signifiquen alguna cosa totalment diferent en anglès. Exemples obvis són "parking " (paraula que, ho reconec, s'empra més a L'Amèrica Llatina que a Espanya) i "esmòquing", ("smoking"en anglès no té res a veure amb roba ...). A veure si s'en ens ocorren més...

    ResponElimina
  3. Ups! No creguis Graham. En català ja està més que acceptat l'esmòquing... Sí, sí, ja veus el nyap, meitat adaptat a la nostra grafia i meitat conservant l'anglesa que, com tu ve dius, no es correspón. Per cert, tuxedo ho diuen els americans o és correcte dinner jacket per tots els angloparlants?

    ResponElimina
  4. Tens raó Isabel, de vegades les coses no són el que semblen.

    Graham, estaria molt bé que fessis una entrada de les paraules en català (o que veiem escrites pels llocs encara que no siguin correctes) que pensem que venen de l'anglès quan en realitat no ho són. A part de parking, se m'acudeix "camping" (que si no m'equivoco en anglès seria "camp site".

    ResponElimina
  5. Isabel: Sí, els americans diuen "Tuxedo" (o "tux"); nosaltres diem "dinner jacket" (i els australians, i els neozelandesos també). Al Canadà es diu "tuxedo" o "dinner jacket", encara que molts canadencs utilitzen formes britàniques en aquest i altres casos per accentuar el fet que NO són americans ... Avui en dia molts britáincos també diuen "tuxedo", tot i que, estrictament, en anglès britànic això es refereix a un esmòquing blanc (el dinner jacket és sempre negre). També diem "DJ's", moltes vegades en plural, per no confondre amb "disc jockey".

    Marta, jo també pensava una cosa semblant, el problema és que encara no conec el català prou per haver après un munt d'anglicismes; m'adono també que fins i tot en castellà hi ha molts menys anglicismes que, per exemple, en francès. Potser a vosaltres us acudeixen alguns .... Quan escrivia el meu comentari només se'm ocorrien "parking" i "smoking / esmòquing" - se m'havia oblidat el "càmping" (efectivament, camp site en anglès). Un altre bon exemple és "mail": per a nosaltres, "mail" és "uncountable" i significa el correu en el sentit tradicional amb sobres i segells; per als anglesos mai es refereix al correu electrònic - en aquell cas sempre diem email (pronunciat "imel", amb l'accent en el primer sílaba) Un" email "també pot referir-se a l'adreça electrònica. Crec, però, que els americans a vegades sí diuen" mail "en comptes d'email.

    ResponElimina
  6. Al comentari del Graham. Correcte. Puc confirmar que els americans diuen per exemple "send me a mail", "in your mail...", referint-se a un correu electrònic.

    ResponElimina
  7. Molt, molt interessant... per perdre's en un món de paraules i de les seves arrels... M'interessa moltíssim, encara que costi de creure. Ànims, i seguiu amb aquest magnífic bloc, i gràcies per tot!
    Abraçades,

    ResponElimina