Tancat i Barrat

Fia dis qu passava pl quiosc d l‘Antònia. Smpr ds d ja fia una stmana l trobava tancat i barrat. “Qu strany!”, m dia  prguntant-m qu li hauria passat. M’agradava aqull vll lloc qu havia stat d la sva família ds d comnçamnts dl sgl XX i on actualmnt podis alhora prndr un caftó i llgir l diari o la rvista qu acabavs d comprar o fins i tot fulljar l llibr. n sabia d’scollir llibrs l’Antònia, pocs, variats pr tots ls gustos, i bons.

Ningú sabia n l barri qu podia havr passat i on parava l’Antònia. Clar qu lla vivia a ls afors, n mig dl bosc, ntr ls arbres, n una antiga casa qu havia stat una ptita masia lluny d tot arru. Molt ptitona. n pl contact amb la natura, sns tlfon ni tlvisió, apart dl mòbil d la fina qu no contstava.
n tot aqust tmps tampoc havím vist al su marit qu ra qui s’ncarrgava d portar amunt i avall ls ncàrrcs i l qu calgus. Tamb s crt qu l barri ra com nou amb tanta gnt qu havia anat vnint d Barclona. ls pixapins no s fitxn n rs, smpre amb prsss.

Va sr un divndrs 13 d maig. Vam sabr qu havin trobat morta l’Antònia a casa sva amb una dstral nsorrada al cap. Dl Csc, l marit no s’n sabia rs.

Jo vaig rcordar l qu dia sovint. “Algun dia haig d’anar a fr submarinism dl bo”, i smpr sospirava pr anar a visitar llocs com l mar Roig i ls Maldivs.

---------

Relat inspirat per la expressió "tancat i barrat" i els lipogrames. Ja en parlarem en un altre moment.