divendres, 9 de setembre de 2011

Concurs de relats 11 de setembre

Per commemorar la propera diada 11 de setembre d’ enguany, convoco als meus amics i també a desconeguts (per ara) a participar en un primer concurs de relats Diada 11 de Setembre.
Premis? Entre tots els publicats –que seran TOTS(1)- els lectors decidiran, si volen, quin els ha agradat més. Si hi ha prous es podrà fer una selecció dels més votats i es pujaran junts a Scribd en format llibre de relats. Tot molt gratuït com és la moda més fashion que hi ha ara quan, fins i tot la Generalitat no paga. “Ací no paga ni Déu”, com va escriure Dario Fo, lectura més que recomanada.
La difusió es farà per les principals xarxes socials, Facebook i Twitter.
Extensió màxima: 1.000 paraules. La mínima poden ser 50 paraules. Menys no, que no es tracta de narrativa zen.
Tipus de lletra: Times New Roman o Arial 12. Més llegible.
Llenguatge: No si val el típic emprat a les xarxes per alguns i molt menys els dels SMS. Res de k’s, ni manca de h’s, ni X, ni +,  i a poder ser, posar les B i les V correctament. Català del bo “is a must”.
Tema: S’admeten tots els gèneres clàssics de relats. Relats, si us plau, no assajos ni reflexions si no expliquen una història. Poesia tampoc. Com dins dels gèneres tenim el costumista,aquest s’admet i fins i tot és molt desitjable, antics records d’ esdeveniments viscuts per un mateix o la seva família Com diuen a la Viquipèdia que no és un gran lloc de referència però que en aquesta entrada l’encerten prou bé, direm que:
Pl. Universitat amb Pelai.
Magatzems El Águila a la dreta
“El costumisme és un tipus de novel·la romàntica dels segles XIX i XX.
Aquest tipus de novel·la sorgeix amb la intenció de 'conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble. Relata tipus socials, ambients... i aleshores generalitza les peculiaritats. És subjectiu.
Tenia facilitat de publicació. Eren "quadres" breus, i el major interès de l'obra està en l'ús de la llengua, perquè si es falsifica el personatge o ambient, la llengua usada pels personatges serà extreta de la realitat i és, doncs, un gènere amb una llengua viva - sobretot col·loquial.
Retrata ambients de la societat que estan a punt de desaparèixer a causa de la gran revolució industrial i tecnològica. Tracta sols els temes que estan a punt de desaparèixer, com els carreters, les masies, els pous...
Utilitza abundants frases fetes, modismes, refranys locucions.”

Crec que aquesta és la millor manera de celebrar la nostra Diada. Vivim, parlem, estudiem, aprenem, suspenem, de vegades treballem, somiem (tret que també es pot arribar a somiar en altres llengües; de vegades he arribat a somiar en anglès i amb títols de crèdit quan s’acaba el somni i tot), ens enamorem, estimem i recordem en català. És hora d’escriure en català, quants més millor. Per què no continuar somiant, desitjant i pensant que podem posar el pavelló de la narrativa catalana entre els més destacats? Però això no succeirà si ho deixem pels altres, un costum massa arrelat a tota la península sense excepció. “Que inventen ellos”, “que escriguin els altres”....
Apa!, som-hi!
-----------------
Responen a una pregunta:
Termini tant per recepció com per publicació, el dia 24 de setembre, dia de la Verge de la Mercé, patrona de Barcelona, a les 12 del migdia.

 

(1)  A excepció de relats grollers o contingut expressament adult que faria que el bloc hagués de ser d’entrada restringida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada