Fins aquí podíem arribar!

La frase del títol és correcta?

Doncs no. Molt malament. Aquesta és la traducció literal de la expressió castellana: "Hasta aquí podíamos llegar!".

Estem tan acostumats a sentir-la que no ens adonem que les expressions catalanes equivalents i adients són les següents (rodolí inclòs):

Només faltaria!,

amb les variants i sinònims:

. I què més!

. Ja n'hi ha prou!

. Només faltava aquesta!

. Potser que paris!

. Sí, home! (1), 

que sovint podem trobar-les combinades com per exemple: "Sí, home!, i què més?".

De fet, les que presenten una equivalència més fina serien "ja n'hi ha prou!" o "només faltava aquesta!", mentre que "potser que paris!" o "sí, home!" presenten certes diferències i són emprades en altres contexts. El "sí, home!" pot mostrar desconfiança, incredulitat. El "potser que paris!" introdueix un element de dubte encara que realment la intenció és la contrària i això el fa més feble. Es fa servir més per manifestar impaciència que la determinació irrevocable d' un "ja n'hi ha prou!".

Aquest és el problema de les traduccions literals. Com bé diu Pla Nualart, aquesta expressió "hasta aquí podríamos llegar" té equivalents de significat a cada llengua, expressions que volen dir el mateix però ho fan d'una manera completament diferent. És el cas de l'anglesa Enough is enough! o la francesa J'en ai marre!

Per aquest motiu, quan porteu dues hores de rellotge esperant a que us  rebi el metge i aquest surti dient que no us pot atendre perquè els ordinadors s’han penjat i que demaneu un altre hora a recepció, no digueu “fins aquí podíem arribar!” sinó “només faltava aquesta ara!”.

Afegir que no penseu moureu-us del lloc fins ser atesos perquè les infeccions no s’aturen per causa administrativa ja és opció personal.

(1)
Font: Article "Fins aquí podíem arribar!", per Albert Pla Nualart, publicat a l'Avui del 12.08.2009.