dimarts, 29 de març de 2011

Sobre llegendes i orígens de Girona

Com les llegendes i la mitologia sempre m'han agradat molt, avui he sortit a veure que podia trobar. I sobre Girona he escollit les següents llegendes que són curtetes i es llegeixen amb un tres i no res.

La Bruixa de la Catedral:
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i pedres contra la Catedral. Un dia durant la processó de Corpus va apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: "pedres tires, doncs de pedra et quedaràs...". La bruixa es va convertir en pedra i la van col·locar a la paret al costat de la Torre de Carlemany com a gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.

La Cocollona:

La Cocollona
Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que els retria la vida que portaven.
Les altres monges per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Va estar-hi tancada durant molts anys i degut a la foscor i la humitat li va anar sortint a tot el cos unes escates fins quedar convertida en un cocodril. Però degut a la seva santedat i puresa d’ànima també li van sortir de l’esquena unes meravelloses ales de papallona de bonics colors transformant-se en Cocollona.
Quan va morir, el seu fantasma es veia nedant pel riu Onyar molt a prop d’on havia estat empresonada. Diuen que solament les nits de lluna plena, cap a l’alba, els gironins sensibles, poden veure el fantasma de la Cocollona nedant riu amunt i avall fins que surt el primer raig de llum.

I per acabar un breu repàs als orígens incerts de Girona:
Possibles orígens de Girona:
És summament difícil arribar a fixar, amb exactitud, l'època de la fundació de Girona.
L'historiador P. Mariana acollí la tradició que remuntava la fundació de Girona a Gerió, personatge que es data contemporani a Osiris l’Egipci; nom llegendari al que se suposava originari de Líbia o Mauritània; i del qual es deia que després d'haver fundat la població de Cotlliure, al sud de França, arribà al nostre país i aixecà, en el que avui és Girona, un castell el qual donà lloc a l'origen d'aquesta ciutat. Com es veu, es tracta tan sols d'una versió llegendària i del tot incerta.
També s'indicà com a possible, el fet que el nom de Girona derivés de l'hebreu "Geren" o "Goren", que significa àrea o plaça, aludint a l'altiplà sobre el qual s'edificà el nucli més antic de la ciutat.
Una altra versió suposa que la ciutat va ser fundada pels celtes, els quals arribaren al nostre país cap el 930 aC. Segons els que atribuïren a Girona un origen celta, el nom de la ciutat el feien derivar de les paraules celtes "Ger" que significa "prop de" i "ond" que significa "confluència"; en qualsevol cas el nom de Girona voldria significar, doncs, "prop de la confluència", resultant que, efectivament, molt a prop d’ella s’uneixen els rius Ter i Onyar. En l’antiguitat la ciutat era encara més contigua a la confluència entre ambdós rius. La dificultat d’aquesta hipòtesi està en el fet de demostrar que els celtes arribessin a establir-se a Girona.
Altres historiadors han atribuït a la ciutat un origen fenici, i han suposat que el seu primitiu nom podria haver estat “Gerhona”, fent-lo derivar de “Gerhun”, que en l’idioma fenici significa “indígena”. Suposen que aquest nom podria significar “ciutat dels indígenes o dels indigetes”; ja que s’anomenaven “indigetes” o “indiketas” els pobles de civilització ibèrica que vivien en el litoral gironí.

1 comentari:

  1. M´ha agradat especialment el de la Cocollona.Fins i tot m´has donat una idea pel conte que els explicaré als nens aquesta nit :) gràcies per compartir-ho

    ResponElimina