Comtessa de Dia
[Beatriu de Dia]
Poetessa provençal.
La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com hom admet comunament. Podria tractar-se d'Isoarda, filla d'Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d'Agout. El cavaller del qual s'enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d'Aurenga, el fill del trobador homònim. Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa.
TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
per LA COMTESSA DE DIA (s. XII-XIII)
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
- Voldria haver-lo avarament
- entre mos braços nu una nit.
- Feliç seria en el meu llit
- si jo li fos coixí plaent.
- Més que Blancaflor, ferida
- per Floris, cerco el seu favor,
- car jo li ofreno cor i amor,
- el seny, els ulls i la vida.
- Oh bell amic ple de dolçors!
- Quan us trindré vora el meu cor?
- Si amb vós jagués,
- quin bell deport!
- Quin bes, el meu, més amorós.
- Sapigueu que goig hauria
- si us tingués en lloc del marit
- sols que em juréssiu, penedit,
- de fer ço que jo voldria.
Demano disculpes pel mal alineament. L'esperit de la comtessa de Dia es mostra força rebel i no em deixa arrenglerar de manera convencional els seus versos.
Referència: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/trobadors.htm
Referència: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/trobadors.htm
La versió original en provençal
ResponEliminaEstat ai en greu cossirier
per un cavallier qu'ai agut,
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l'ai amat a sobrier;
ara vei qu'ieu sui trahida
car ieu non li donei m'amor
don ai estat en gran error
en lieig e quand sui vestida.
Ben volria mon cavallier
tener un ser en mos bratz nut,
qu'el s'en tengra per ereubut
sol qu'a lui fezes cosseillier;
car plus m'en sui abellida
no fetz Floris de Blanchaflor:
ieu l'autrei mon cor e m'amor
mon sen, mos huoillis e ma vida.
Bels amics avinens e bos,
cora.us tenrai en mon poder?
e que jagues ab vos un ser
e qu'ie.us des un bais amoros;
sapchatz, gran talen n'auria
qu'ie.us tengues en luoc del marit,
ab so que m'aguessetz plevit
de far tot so qu qu'ieu volria.
Caram! Quina cultura! Em sembla que entenc més bé el primer...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Graham!!! Això sí que és un luxe.
ResponEliminaIndiscutibles les arrels, la font comú entre un llenguatge i l'altre.
Per la meva part voto per publicar més de coses per l'estil.
Siiiiii ja en publicarem més.Boniques les poesies antigues.N´hem de buscar més.
ResponEliminaAunque me ha costado un trabajo casi heroico, por mi pésimo catalán y mi mala cabeza (cada vez más pesada y menos lúcida y ágil), el esfuerzo ha merecido la pena en ambas versiones.
ResponEliminaGracias por avisarme que estaba esta poesía aquí, colgada por ti, Isabel.
Y gracias a Graham por el original en Provenzal.
Sois un grupito estupendo.
Disfruto y aprendo mucho leyéndoos.
Gracias a ti Jose. Me alegro que te guste... y he de decirte que entender el original es una gesta cuasi heroica también para nosotros. Aunque, eso sí, a mí me resulta interesantísimo.
ResponElimina