Goig de la Verge de les Vuit Hores

Dedicat a Rafael Hernández i Xavier Torns que poden corregir-me tot el que vulguin.

Abans, però, d’oferir-vos aquest goig de la Verge de les Vuit Hores ben curiós i gens clàssic, podem  repassar que són els goigs. També ho podeu fer a l’inrevés o saltar-vos la part cultural. Com us vingui més de gust.

Els goigs estan entre el folklore musical de caràcter religiós, juntament amb les novenes, les cançons processionals, les rogatives (em sembla que a molts això els hi comença a sonar a extraterrestre; ja dic, i no em fan cas, que la religió també és cultura, ai Déu!), i les pregàries cantades. La tradició dels goigs és tremendament popular, són uns himnes dedicats principalment a la Mare de Déu i als sants. Apareixen les primeres referències en general en el segle XII, però es van generalitzar en els segles XIV i XV.

A Catalunya, els goigs més antics –que també han rebut altres noms com cobles, llaors, pregàries, clamors, súpliques, etc., provenen del segle XIV i recullen versions dels antics Gaudia Beatae Mariae Virgini. La mostra més famosa i una de les més antigues és sens dubte la “Ballada dels goytxs de Nostre Dona en vulgar cathallan,  a ball redon”, que es conserva en el “Llibre vermell de Montserrat”, una joia de la nostra cultura(1). Tanmateix, l’advocació més popular va ser en realitat la de la Verge del Roser, que en uns goigs compostos al segle XV adoptava la forma de la dansa provençal.

Per tant, els goigs tenen un text i una melodia. Si en voleu saber més direm que els versos solen compondre’s d’estrofes de vuit versos octosíl·labs, exceptuant la primera estrofa i la darrera, que solen tenir quatre versos.. El nombre d’estrofes és variable, però normalment en tenen nou i no passen mai de quinze.  Com darrera curiositat, dir que el 8 també és un número sagrat encara que per aquí no sigui tan famós com el 7 i el 3. Aquest serà un altre tema a parlar, el de la simbologia dels números. Avançarem, però, que el 8 està relacionat amb l’infinit, la perfecció, i també l’abundància.

Un gènere tan popular com els goigs ha generat també l’aparició de textos paròdics, humorístics, o burlescos que segueixen més o menys l’esquema tradicional en els seus versos. I sense més tardar, a continuació

Goigs de la Verge de les Vuit Hores

 Que es venera en l’ermita del proletariat en el terme de l’Univers i la festa de la qual se celebra el Primer de Maig

Publicat a La Tramontana, setmanari anarquista, 30 d’abril de 1890.

Si de la qüestio social

sou l’estrella esplendorosa,

donau-nos, Verge gloriosa,

les vuit hores de jornal.

Vostra efígie a tots inspira

la més santa devoció,

puig sou del treballador,

l’ideal pel que sospira.

Ara el poble no respira,

lligat per un jou fatal,

donau-nos, Verge gloriosa,

les vuit hores de jornal.

 --------------------------------

(1) Podeu sentir la Ballada dels goytxs de Nostre Dona en vulgar cathallan, a ball redon  a http://www.youtube.com/watch?v=2lIexHzkOxE.

Bibliografia:  "Jocs, cançons i costums que no hem de perdre", per Antoni Dalmau, Columna Edicions, S.A.