La Vall de la Bruixa

El lloc on es donaven cita les bruixes acostumava a ser algun indret tranquil pels voltants del poble, fos un turó, un bosc, o un antic monument megalític com el que dèiem ahir, el menhir de la Murtra, però preferiblement escollien (o escullen, que avui encara hi ha reunions i celebracions) els dòlmens.

Dolmen de Vallgorguina

Molts coneixem un altre Pedra Gentil diferent a la del post d'ahir, nom que també rep el dolmen de Vallgorguina al Vallès Oriental. Diu la llegenda que les bruixes i el diable s’hi enfilaven a sobre per provocar les tempestes i fer naufragar les naus que, tot sigui dit, fins allà no arriben i ho tenen difícil per l’obstacle que suposa la serra del Montnegre i Corredor que separa el Vallès Oriental del Maresme. Però les fortes tempestes que desfermaven arribaven fins la mar.

Sembla ser, i és prou raonable, que per provocar tempestes calia algun tipus de líquid. Una bruixa de Terrassa, penjada el 26 d’octubre de 1619, confessà que

fetes aigües menors en un clot, amb unes vergues a modo de salpassers espargiren aquelles pels camps i terres, i d’ allí es creà una boira que assecà i gastà els esplets de la terra.

Es veu que això d’orinar dins d’un clot, quan no tenien aigua a la vora per poder congriar una tempesta, era un costum comú de les bruixes.

Ja de fa temps s’ha fet notar que la paraula gorguina, amb un seguit de variants conegudes com gorgina, o jorgina, o jorguina, és un mot d’arrel basca que significa bruixa, raó per la qual Vallgorguina significaria exactament la Vall de la Bruixa. És això el que diuen.

La bruixa de Vallgorguina vivia sota el dolmen on no s’està malament del tot, la experiència és molt curiosa. Les seves col·legues del Maresme i del Montseny hi feien l’aquelarre, també anomenat sàbat, cada dissabte. La nit del 24 de desembre es presentava el balanç  de maldats comeses per cadascuna, i sembla que la pena per a les poc eficients (1) era la d’ésser escorxades damunt la pedra que cobreix el monument, la taula.

La gent hi assenyalava  uns solcs que servien  perquè s’escolés la sang de les malaurades, i es deia que diversos veïns de les rodalies, que anaven per aquells verals uns quants dies després de Nadal, encara havien vist els recs sagnants. Encara que altres versions afirmen que el que feien amb les bruixes que no complien amb els objectius fixats era penjar-les.

En la actualitat, la nit de Sant Joan, al dolmen s’hi practiquen rituals de màgia blanca. És molt versemblant que hi hagi també conjurs demoníacs, però en qualsevol cas es deuen mantenir  en absolut secret entre els iniciats.

D’acord amb una maga, aquest és “un lloc molt indicador de les energies tel·lúriques de la Terra. A Vallgorguina es ve a obtenir fertilitat energètica, tant la de la terra com la de les parelles.”

Malgrat tota aquesta història hi ha arguments de pes que afirmen que aquest dolmen mai no estigué vinculat a les bruixes en el passat i que totes les històries que s’expliquen cal associar-les al desaparegut dolmen de la Gauxa, que estava a la propera població de Collsacreu, actualment integrada al municipi d'Arenys de Munt (Maresme).

Per acabar, el nom de Pedra Gentil li fou donat a finals del segle XIX. Abans el dolmen era conegut amb el nom de Pedra Gelada.

(1) Molt dura la vida de les bruixes. Escorxades per maldestres o cremades pel poble atemorit i poderosos enfurismats al no poder sotmetre-les.  

--------------------

Fonts: "Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris", per Albert Fàbrega, El Farell Edicions.

web de Vallgorguina.cat/turisme

web mundoparapsicológico.com