Riure’s del mort

Conte popular recollit a finals del passat segle per Josep Coll al Pallars, on es parla català nord-occidental amb algunes característiques pròpies.

Esterri d'Àneu per rguila (Google Earth)

No fa gaires anys, vivia a Esterri d’Àneu un enterramorts a qui agradava d’esporuguir la gent. Les nits sense lluna s’embolcallava amb un llençol i corria com un esperitat sobre les tombes del cementiri i per les hortes de la vora, tot cantant:

Quan era viu

voltava per vora el riu!

Ara que sóc mort

volto per vora els horts!

Aquests xantots esfereïdors feien posar la pell de gallina a molts veïns, els quals s’ho escoltaven, acorrupits a la vora del foc.

Un dia, el fuster, que era qui construïa tots els taüts, va anar a veure a l’ enterramorts i li digué:

-       Això que fas no é re comparat a lo que faré jo quan faigue l’ànec.

-       Quan l’haigues dinyat, cap al clot i bona nit –aclarí el fosser.

-       Això é clar, home! Però aguell dia, jo tot solet baixaré les ascales de casa per última vegada.

-       Au va home! Ancara am faràs beure amb una aurella de ruc!...

Des d’aquell dia, el fuster assegurava a tothom que quan ell es moriria baixaria tot sol les escales fins al carrer.

-       No sigues orc, home! Semble que no tinguis pesquis ni mesquis –li deia la gent.

I, com a tot gat i fura d’aquest món, al fuster d’Esterri també li arrivà la seua hora. El dia de l’enterrament uns quants homes van pujar a casa seua per davallar el fèretre, mentre que la resta del dol s’esperava fora. Doncs bé, poc després que el taüt aparegué als caps de l’escala, es desclavà la fusta del davant i el difunt va sortir projectat fins al darrer graó.

Esterri d'Àneu per David Soler
(Google Earth)

Després de l’esglai, que va ser intens però de poca durada, els familiars comprenien per què s’havia entestat tant en vida, a deixar-se fet el seu taüt. Camí del cementiri, tothom comentava si fa no fa:

-       Sempre sortive amb ciris trencats, però en el fons era un bon home!... I fins i tot de cos present ha complit la seua paraula.

-----------------------------

Nota: El text ha estat repassat; les diferències corresponen a la parla del català nord-occidental.

Bibliografia: "Rondalles", edició a cura de Sebastià Bech, Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana, Editorial Barcanova, S.A.