dijous, 28 de juliol del 2011

La llegenda del menhir de la Murtra

Des de finals del segle XIX l’interès pels menhirs ha passat per diverses fases, però l’activitat d’aixecar-los, aterrar-los o moure’ls de lloc no ha parat mai. És ben estrany trobar un menhir que com a mínim no hagi caigut o s’hagi alçat en més d’una ocasió. I és que tot ho hem de tocar i de canviar, no podem deixar les coses quietes.
Dels menhirs que queden actualment a Catalunya, el més alt és el de Can Ferrer del Montmell (Penedès) que fa 3,5 metres d’alçada, seguit del de la Murtra de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), que fa 3,3 metres, també conegut com “Pedra Gentil”. El Pedra Gentil fou citat per primer cop  el 1879 per Antoni Balmanya i Ros. No s’ha fet mai cap excavació científica malgrat que sembla ser que formava part d’un cromlec, amb el menhir al centre i d’altres al voltant. Per la seva estructura i la cronologia dels sepulcres megalítics que allà es troben, es calcula la seva antiguitat entre el 3.500 i el 3.000 aC.
Menhir de la Murtra o Pedra Gentil

El frare petrificat

La llegenda diu que el menhir de la Murtra és un frare de Sant Pere de Rodes que fou  petrificat pel pecat de luxúria.
Un dia molt fred, en què tot era cobert de neu, un home vell viatjava amb una filla seva que duia a l’esquena, ja que amb tanta neu la nena no podia caminar. El fred era tan fort que el pobre vell va caure mort i la nena va quedar abandonada al mig del camp. Al cap de poc va passar per allí un  frare que anava a fer un encàrrec del pare abat. Va trobar la nena i per evitar que morís de fred se la va posar a l’esquena i va seguir el camí. A força de caminar molt amb aquella càrrega, al frare se li van despertar  baixos i perversos instints, i com a càstig fou convertit en pedra.

El mateix s’explica d’una roca natural, anomenada la Roca del Frare, prop de Prats de Molló; en aquest cas el frare era del monestir de Santa Margarida del Colldares, filial de Sant Pere de Camprodon.


---------------
Fonts: "Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris", per Albert Fàbrega, El Farell Edicions.
La web de Girona.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada