El català, mare de l'anglès, part II

Com dèiem ahir, els americans tot ho trastoquen. Per exemple: Del "vi" en diuen abella.Si dic "nou", entenen que no, i quan parlo de Lles, que dic que sí. Quin embolic!

Són tan beneïts que a una "fada" li duen pare, i si vas a la "moda", et contesten que ta mare.

Has d’anar amb l’oïda fina perquè per dir "sang" sembla que diguin blat, mentre que del "buc" ells n’hi diuen llibre.

Si dius, "ai, que caus"!, pensen que parles de vaques; si exclames,  “algú es mor”, entenen només que més.

Un "pet" per ells és un animal de companyia, però si dius que estàs "fart" et miren malament pensant que dius pet. I no vegis si crides, "foc!". Et prenen per un mal parlat i molt mal educat

I encara això no s’ha acabat. Si dius que estàs "suant", ells va i entenen que parles d’un cigne, encara que la teva pronunciació no la trobaran molt digne.

Si els preguntes, "cóm?", venen. No diguis que t’has donat un "cop" perquè et portaran una tassa. Obres la finestra de "bat a bat", que per a ells són rats penats. Si demanes "fil", pensaran que parles de sentir, Per ells, l’acer té "estil", i si dius "mil", serà que tens gana.

I encara no t’he dit que "nau" per ells és ara, i que quan se senten sorpresos, diuen “ou”.

Fet i fet,  pel que dèiem només començar: si demanes un "got de vi", es pensaran que una abella has caçat. Ben bé han tragirat tots els significats. Com deia aquell gal: Estan ben bojos, aquests americans!