dilluns, 1 d’agost de 2011

El català, mare de totes les llengües

Dedicat al Graham Howe i al seu oncle, lord Alisdair "Binky" McGregor



Pont de Manhattan en construcció
(1908)

Un jove català, Artur Cuyàs (1845-1925), que col·laborava en la revista mensual La Llumanera de Nova York, va reprendre la tasca, que ja comptava amb alguns precedents divertits, de “demostrar” que el català era la “mare” de totes les llengües. Com per exemple, com mare del xinès: “Com  que tinc tanta sang, a les cinc tinc set i a les set tinc son”.
Al gener de 1875 publicà “La llengua anglesa. Carta d’un pagès arribat a Nova York a un company seu a Catalunya”, de la que trec la part següent:

Estimat company i amic,
a Nova York he arribat i, a penes he descansat, aquesta carta t’escric. ... Però, noi, los ianquis tenen una manera tal de parlar, que jo no em puc explicar com ells mateixos s’entenen. ... Explicar-me jo no puc (i saps que no sóc cap plepa) que del "pebre "en diguen Pepa, que d’una "cuinera", cuc.
Corn se diu lo blat de moro, sombret és un tros de pa, i en compte de dir "demà" se diu en anglès tu, moro.
Diuen bota a la "mantega" i per dir "jo" se diu ai!, lo qual m’omple el cor d’esglai puix sembla que algú gemega.
Escura’l vol dir "esquirol", per dir "mitja" es diu que es toquin, "no fumin" es diu no es moquin, i del "carbó" en diuen col. La "mare" diuen que és moda, però la gran moda és "l’àvia", i la família és tan sàvia que "el germà" diuen que broda.
Si a una noia malalteta te li acostes molt humil preguntant ¿que duia fil?, ella et contestarà: beta.
Com més disbarats els digues més t’entendran, de segur. Per dir "dos" has de dir tu, i per dir "números", figues, i tot pel mateix estil. Cinc és "l’aigüera", ja ho sents; per dir "quartos" digues cents, i per dir un "molí", mil.
Sols una cosa, Jeroni, trobo jo en aquest llenguatge ben dita i és, mal viatge!, que al "diner" se diu dimoni.


-----------------------------------------
Bibliografia:
"Jocs, cançons i costums que no hem de perdre", per Antoni Dalmau, Edicions Columna.

9 comentaris:

  1. Boníssim, feia dies que no reia tant.M´ha agradat tant que me l´he guardat i tot per recitar-ho a tot ventDivertit,molt divertit

    ResponElimina
  2. Jejejejeje!!! me n'alegro que ho hagis trobat divertit. A mí també m'ho va semblà.
    Isa

    ResponElimina
  3. .... i no oblidem que als cavalls els diuen "ós" i als carrers, per amplíssimes que siguin als EUA, els diuen "estret". I a Londres són encara pitjors - allà els autobusos tenen dos pisos i amb prou feines passen sota dels ponts, però els diuen "baix"

    ResponElimina
  4. I encara en queden moltes, i algunes de molt gracioses.
    "Pet" en anglès és un animal de companyia i en canvi del pet en diuen "fart",en canvi nosaltres quan diem que estem farts vol dir que estem tips, quan "tip" és propina entre altres coses.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. I "tens foc", una manera de demanar que algú t'encengui la cigarreta, per als angloparlants suggereix un acte sexual ple d'estrès ...

    ResponElimina
  7. Soy de este parecer, que a la que respetamos nuestros orígenes, sin desmerecerlos, hablar de ello es bello, musical si cabe, a lo más divertido, no permitan que desmerezcan al catalán.
    Que llegaba un catalan a las tierras castellanas y viendo de su actividad, empezo gritando...Que feuuu, Que feu, y todos lo miraron extraño, contestando lo siguiente, no te vengas a atacar que el feo eres tu, para empezar.

    ResponElimina
  8. Jajajajaja!!! Eso ha estado muy bueno Franko. Gracias por tu comentario.

    ResponElimina
  9. Frase en català que "sembla" anglès que recordo del meu avi: "Se'ns mor" l'ànec sense haver-hi hagut cap espeternec

    ResponElimina