Els tres germans

Per els grans amants dels embarbussaments i desitjosos de nous reptes, avui presentem aquesta Rondalla contada per Rafael Mir, de Gràcia (Barcelona), l’any 1918, i recollida per Joan Amades. A veure qui la repeteix en veu alta i la treu a la primera!

Una vegada eren tres germans, colans, bufans, entrampolicans;

 varen anar de cacera, colera, bufera, entrampoliquera

i mataren un conill, colill, bufill, entrampoliquill;

el van portar a casa d’una noia, coloia, bufoia, entrampolicoia,

i li van dir:

-       Noia, coloia, bufoia, entrampolicoia, ens vols coure aquest conill, colill, bufill, entrampoliquill?

-       Si, nois, colois, bufois, entrampolicois; poseu-lo damunt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula, i quan hauré rentat els plats, colats, bufats, entrampolicats, us el faré  amb romesco, colesco, bufesco, entrampoliquesco.

Mentre la noia, coloia, bufoia, entrampolicoia, rentava els plats, colats, bufats, entrampolicats, va arribar el senyor gat, colat, bufat, entrampolicat;

va enfilar-se dalt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula;

se li va menjar el conill, colill, bufill, entrampoliquill.

Quan varen tornar els germans, colans, bufans, entrampolicans, li digueren:

-       Noia, culoia, bufoia, entrampolicoia, ens has cuit el conill, colill, bufill, entrampoliquill?

-       No, nois, colois, bufois, entrampolicois; mentre estava rentant els plats, colats, bufats, entrampolicats, ha vingut el gat, colat, bufat, entrampolicat i s’ha menjat el conill, colill, bufill, entrampoliquill, que havíeu deixat damunt la taula, colaula, bufaula, entrampolicaula.

Els germans, molt enfadats, colats, bufats, entrampolicats, perque no podien dinar, colar, bufar, entrampolicar, li varen ventar grossa surra, colurra, bufurra, entrampolicurra, i li van fer rostir el gat, colat, bufat, entrampolicat, i

vet aquí el conte acabat.