divendres, 25 de març del 2011

Amic

Què poc que costa dir t’estimo!
Què poc que costa de dir:
Sóc el teu amic.
Al cap i a la fi, 
Què poc que costa mentir!
Paraules i més paraules,
Sense cap compromís.
Paraules que brollen dels teus llavis
Per després esvair-se
Com si mai les haguessis dit.
Dir allò que l’altre desitja sentir.
Seduir-lo i  captivar-lo.
Pel teu propi delit.
Si l’ànima perdéssim
Per cada mentida que hem dit,
Per cada promesa oblidada,
Per cada esperança trencada
Només hauria un infern
De foc i de gel
On sols viuríem
aïllats, eternament.

1 comentari:

  1. Si noia, tens tota la raó.
    Però per sort encara queda gent que no menteix.

    ResponElimina