dilluns, 7 de març del 2011

Poesia trobadoresca

Perquè no estem orfes de poesia, he escollit avui el següent poema de la comtessa de Dia. Segons ens diu la Enciclopèdia Catalana:

Comtessa de Dia
[Beatriu de Dia]
?, 1184? — ?, 1214?

Poetessa provençal.

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com hom admet comunament. Podria tractar-se d'Isoarda, filla d'Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d'Agout. El cavaller del qual s'enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d'Aurenga, el fill del trobador homònim. Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa.



TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
per LA COMTESSA DE DIA (s. XII-XIII)
 
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués,
quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós.
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
Demano disculpes pel mal alineament. L'esperit de la comtessa de Dia es mostra força rebel i no em deixa arrenglerar de manera convencional els seus versos.

Referència: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/trobadors.htm

6 comentaris:

  1. La versió original en provençal


    Estat ai en greu cossirier
    per un cavallier qu'ai agut,
    e vuoil sia totz temps saubut
    cum ieu l'ai amat a sobrier;
    ara vei qu'ieu sui trahida
    car ieu non li donei m'amor
    don ai estat en gran error
    en lieig e quand sui vestida.

    Ben volria mon cavallier
    tener un ser en mos bratz nut,
    qu'el s'en tengra per ereubut
    sol qu'a lui fezes cosseillier;
    car plus m'en sui abellida
    no fetz Floris de Blanchaflor:
    ieu l'autrei mon cor e m'amor
    mon sen, mos huoillis e ma vida.

    Bels amics avinens e bos,
    cora.us tenrai en mon poder?
    e que jagues ab vos un ser
    e qu'ie.us des un bais amoros;
    sapchatz, gran talen n'auria
    qu'ie.us tengues en luoc del marit,
    ab so que m'aguessetz plevit
    de far tot so qu qu'ieu volria.

    ResponElimina
  2. Caram! Quina cultura! Em sembla que entenc més bé el primer...

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies Graham!!! Això sí que és un luxe.
    Indiscutibles les arrels, la font comú entre un llenguatge i l'altre.

    Per la meva part voto per publicar més de coses per l'estil.

    ResponElimina
  4. Siiiiii ja en publicarem més.Boniques les poesies antigues.N´hem de buscar més.

    ResponElimina
  5. Aunque me ha costado un trabajo casi heroico, por mi pésimo catalán y mi mala cabeza (cada vez más pesada y menos lúcida y ágil), el esfuerzo ha merecido la pena en ambas versiones.

    Gracias por avisarme que estaba esta poesía aquí, colgada por ti, Isabel.

    Y gracias a Graham por el original en Provenzal.

    Sois un grupito estupendo.

    Disfruto y aprendo mucho leyéndoos.

    ResponElimina
  6. Gracias a ti Jose. Me alegro que te guste... y he de decirte que entender el original es una gesta cuasi heroica también para nosotros. Aunque, eso sí, a mí me resulta interesantísimo.

    ResponElimina