Què eixerides som les dones!

Què eixerides som les dones!

Una dona acabada de divorciar passà el seu primer dia tota trista, embalant les seves pertinences amb baüls, maletes, etc..

El segon dia, varen anar els de les mudances a recollir-ho tot i emportar-s’ho.

El tercer dia, la dona va asseure’s al terra del menjador buit, va posar música suau; i dos quilets de gambetes i un plat de caviar i una ampolla de vi blanc fresc del bo.

Quan va acabar de menjar, va desmuntar les barres de les cortines de tota la casa, els hi va treure els taps dels extrems i a dins va embotir-hi la meitat de les gambetes, i una generosa ració de caviar, i va col·locar de nou els taps als extrems de les barres.

El seu  EX  es va quedar la casa amb mobles nous i parella nova. ...Tot va anar molt bé, fins que la casa va començar a fer pudor.

Van fer-hi de tot: airejar tota la casa, una bona neteja de racons, desmuntar totes les conduccions de l'aire condicionat per si hi havia rates mortes: van rentar les catifes noves, etc.

A cada racó de la casa, varen posar-hi perfums d'aire, es van gastar cents de pots de esprais olorosos, ... al final van canviar totes les catifes. En resum: res els hi va funcionar.

Els amics no varen voler tornar-hi, els treballadors se'n van anar, fins i tot la serventa va marxar "morta de fàstic "

Al final l’EX i la seva promesa es van mudar a un altre casa, desesperats. Ningú els hi volia comprar la casa de la mala olor! O, més ben dit, de la pudor que fotia! Els venedors no hi van tornar!.

És van haver de gastar molts diners, per comprar la casa nova més senzilla que l'altre que deixaven.

La dona va trucar al seu EX per la  paperassa pel divorci i li va preguntar com estava; l'EX va dir-li que bé, que s'estava venent la casa. Els motius no li va dir, evidentment!

Ella el va escoltar amb calma, després li va dir que enyorava la casa; que parlaria amb el seu advocat per arranjar els papers i aconseguir la casa antiga de nou.

Ell, el seu EX, suposant que la dona no tenia ni la més remota idea de la mala flaire que fotia la casa, va acceptar la negociació per la dècima part del seu preu real. La qüestió era que la dona firmes l'acord.  Ella, naturalment, va acceptar i en menys d'una hora la casa era seva.

Una setmana més tard, l'EX i la nova parella es van aturar a la porta de la casa vella i, amb un somriure als llavis, van contemplar com els hi estaven embalant els mobles i totes les seves pertinences, camí de la nova casa. Totes les seves pertinences, ... amb les barres de les cortines incloses.

Conte recollit per la Pepi Barberà.